Un sector és la unitat mínima física on es guarden les dades al disc. Aquella mida no es modificar.
Un block és la unitat mínima llògica on es guarden les dades a nivell sistema operatiu. Aquesta mida es de 4096 bytes. Es pot modificar al moment de formatar.
Al ocuparar sempre blocs de 4096 bytes, si es tracta d’un fitxer més petit, es desaprofita espai. La fragmentació interna tracta en no desaprofitar-ho.
La fragmentaicó externa ocurreix quan, a mesura que es treballa amb el sistema operatiu, els fitxers ja no es van guardant en blocs continus de memoria. Així que el rendiment baixa entre altres.
Windows té el Desfragmentador de disc. A Linux, es sol dir que és tan bo que no fa falta un desfragmentador, encara que hi té.
Hi ha molts d’ells. Els més coneguts són: NTFS, EXT4, FAT32.
Cadascun té moltes caracteristiques, entre elles: Sistema operatiu que pot accedir, mida dels blocs, mida dels fitxers, nom dels fitxers…
Una partició es una separació del disc a nivell físic. Un volumn és com una capa d’abstracció que es fica per damunt de les particions.
GParted és una eina lliure per gestionar particions de disc amb una interfície gràfica senzilla. Permet crear, redimensionar, moure i eliminar particions de manera segura en diversos sistemes de fitxers.
Les comandes de terminal per formatar discos en Linux inclouen eines com mkfs (com mkfs.ext4, mkfs.vfat, mkfs.ntfs) i fdisk per crear o modificar particions abans de formatar-les. El fitxer /etc/fstab defineix quines particions o sistemes de fitxers s’han de muntar automàticament en arrencar i amb quines opcions de muntatge.
1- Teoria còpies de seguretat Còpia completa: Es fa una còpia de tot el seleccionat, ens quedem fora de duptes però sont grans i lentes. Actualment les millors. Còpia diferencial: A partir de la còpia completa, es resguarda la diferencia del contingut, afegint-se a la completa. Són ràpides i petites, però depenen de la còpia completa. Còpia incremental: A partir de la còpia completa, també es resguarda la diferencia del contingut, però cada incremental es guarda a partir de l’anterior. Són més petites encara, però en cas de backup cal totes les incrementals acumulades.
2- Teoria comandes backups+ cp: Comanda bàsica de copiar, utilitzada en entorns locals. No és intel·ligent. rsync: Crea sincronitzacions de carpetes, permet fer còpies en local i remot via SSH. És intel·ligent. dd: “dd” no és per a fer còpies, és per a clonar particions o discos. No és intel·ligent.
3- Pràctica comandes backup cp:
ㅤㅤ
ㅤㅤ rsync:
ㅤㅤ
ㅤㅤ dd:
ㅤㅤ
4- Pràctica programes backup Deja-Dup 5- Teoria Automatització scripts, cron i anacron Un script és un fitxer que serveix per automatizar tasques, poden ser simples o complexes i en diversos llenguatges.
ㅤㅤ
ㅤㅤ
ㅤㅤ
ㅤㅤ
ㅤㅤ
ㅤㅤ
ㅤㅤ
ㅤㅤ
Funciona:
ㅤㅤ
6- Pràctica automatització 6.1- cron El cron s’utilitza normalment per automatizar tasques per a usuaris especifics en una data i hora concrets. Si en aquell moment l’ordinador està tancat, la tasca es perd.
ㅤㅤ
Carpetes cron:
ㅤㅤ
6-2- anacron Anacron és el mateix, però la tasca no es perd perqué anacron el recupera.
ㅤㅤ
Abans anaven per separat, però actualment treballen junts.
Al fitxer “passwd” a la carpeta “etc” mostra tots els usuaris del sistema.
Al fitxer “group” els grups que té el sistema.
Al fitxer “shadow” es troben les contrasenyes dels usaris encriptades.
Al fitxer “gshadow” es veuen els administradors de cada grup.
Crearem un usuari nom “xavi” d’exemple, se li crearà una home automaticament, pero sense contingut (Descarregues, Imatges, Documents…). Per a que apareguen, cal entrar per primera vegada a l’usari, després ja sortirà.
També podem fer servir “useradd”, però caldrà introduir els demés parametres amb comandes també.
Podem borrar usuaris amb “deluser”, però no borra els seus remanents. En canvi, “userdel -r” sí.
Per bloquejar un usuari, es fa servir “usermod -L”. Per tornar-ho a habilitar, es fa “usermod -U”.
Creació de grups.
Afegir usuaris a un grup:
Llevar usuaris d’un grup:
Canviar grup principal d’un usuari:
Eliminem grups amb “groupdel”, però en cas de que el grup sigui el principal d’un o més usuaris, no es podrà executar la comanda.
Hi ha uns fitxers que ens permet personalitzar el comportament de les comandes “adduser” i “useradd”. “adduser.conf” sols afecta a la comanda “adduser, “useradd” sols a la comanda “useradd” i “login.defs” a ambdues.
Exemples personals:
També, al crear amb “adduser”, tot el que està a /etc/skel/ es copiarà a la carpeta personal de l’usuari. Amb això, farem un parell de proves.
Carpetes del /etc/skel:
.profile carrega configuracions d’entorn quan inicies sessió, .bashrc defineix alias i funcions per a cada shell interactiu, i .bash_logout executa ordres en tancar la sessió.
I aquí uns exemples personals
Preparo l’entorn per als següents pasos: